Novel.lesc
aquell ONCE DE MARÇ
On
l'interpel.lant deixá de parlar,
Vertiginosa
l'estona estancada
Envitricolada
de plors i de fang.
Enyor
del teu riure gallard,
Saüquer
el perfum dels teus llavis
Abeller
de gelea, mel i panals.
Refermança
del sentit del teu viure
Inescaiença
de l'hora final.
Infantarem
amb llàgrimes grisenques
Pare,
l'anunci del teu desenllaç,
Absorts
per ta imatge robada
Reixats
de dolors i mancança,
Teixits
de cruixits i crostam.
Encara
mès? ¡ Mès prop a tú!
Maritxè
Abad i Bueno
11/12/2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada