El Príncep de les milotxes apareixia entre hores mortes per a renàixer amb el pare...Des de la infantesa de la FÀBRICA fins els esmorçars a AÍN, tot un conte de colors, calors i estima passaven davant dels seus ulls, gairebé cinc dècades prodigioses, preguntant-li sense mots:
-Pare, què veus amb els teus ulls transfigurats?
Mentres una llágrima nacrada relliscava per les seves mans -aquestes sí, de poeta- sense perdre el fil de la resposta... soles per a ell.
I d'aquesta manera replegava aqueixes paraules mudes per tal que els demés gaudírem de la seva destresa.
Agrair la fotografia a Mariano Belmar.
Maritxé Abad i Bueno
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada