PARADÍS II

Un ram d'ALEGRÍES, CLAVELLS, DÀLIES, ROMANi

i GLADIOLS esguardava de reüll per el pare NARCÍS

a la tauleta de nit.

I les flors li xiuxiuejaven:

*Les Alegríes escoltaven a la quietut de la cambra les riallades del pare a la seva jovenesa i encara uns díes darrere, el seu riure aixerit i la gratitud per el POEMA que mutuament s'inspiraven.

Totes les hores que parlaren al seu viure no mai restaren a l'oblidança.-

*El clavell mes aromatic, roig i bordetjat de blanc, de rostre estrenú, era del ramell el mes corferit:

el pare tan a penes podía sentir el seu perfum d'antany.

Sens dubte, el meu rostre nacre recullía tota eixa angoixa i la reconvertía per a que esdevinguera ESPERANÇA.-

*Les dalies amb aire trist, mudes al calor i dolor de l'ADEU, cridaven al pare estimat, travesant el país

de nort a centre per a que els seus pétals quasi tancats

al mon, contemplaren la seva delicadesa.

I ets així com la dàlia se fundì amb l'abraçada darrera

al NARCÍS admirat.-

*El romaní florit no era molt conscient del que s'esdevenía. Tot aixins gaudí un poc més del pare a l'ùltima

trovada que va esser com l'homenatge.

*El gladiol altíu s'uní al ram quand el pare ja no hi era amb nosaltres... No per aixó va deixar de percevir la seva presència amorosa i destarotada per el seu quefer.-

Maritxé Abad i Bueno

Maig 2009.