Ets
l'esperança mullada d'estima,
ets la
gràcia regada de sal,
el càntic
de les fulles que broten,
el color de
fondaria del mar.
VERT que
armonitza les notes
de pianos,
per moments empolsats,
“oscurito”
el seu tò, la semblança,
somriure
brivall i espavilat.
Pentagrama
en clau de “FA”
aquest segon
net es del seu iaio estimat,
i per eixe
voler, engronsat amb pardalets i àguiletes
en cigne
elegant s'ha transformat.
Jocs màgics
a les vespres de març i octubre
amb companys
i amics del cole, aquest avi
un bon àrbit
va resultar; anhelat per ells i desitjat:
¡ya me
gustaría a mí que mi abuelo fuera tan “guay”!
Retalls que
componen el trèsor del dìa a dìa
gaudit per
un aroma de vintiùn anys,
sentint la
seva veu que per telèfon parlava
amb un
extrem sentiment d'extenuïtat,
felicitàn-li
el viure que brollant anava sense
deturarse,
amb
gaudiments i tristèses genètiques de
perpetuïtat.
Dos dìes
desprès i amb un silènci
plé de
paraules d'animositat,
aquest
carés VERT de maduresa
besava al
seu iaio que s'esvanìa
amb
amorosa mirada
farcida
de
MEL
i MAR.-
Maritxé Abad
i Bueno
5 de juny 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada