d'amorositat
i odi, de serenitat i rebel .lía...
Armonía
de paraules i converses d'un “iaio”
que
volía transformar tot eixe viri en empatía:
abraçades
al teu pare i a la mare, que encara
que
imperfectes s'esfreixuraven per aconseguir la PAU .
Mes
el ROIG de la bravesa,
el
reflex de ta sang tapava ,
com
un ombra, el rostre de ta humanitat:
la
que sobreixía amb el iaio, la iaia
i
a voltes jugava al teu voltant.
Quatre
generacions d'ABADES:
- el cognom no se perdrá -que per ofuscació serán trencades al oblit de la vivesad'un color que la destresa, ha convertit en sal.
- la que servaves sense dubteper el pare, la mare i el teu germá.-
Va
ser a temps l'adeu del avi
i
totes les llágrimes que – per ell – vas volcar
-
penedin.te o no del teu mal fer -
esculpides
foren per el rostre nacre
que
buscaven a la fí una mica d'assossec,
unes
notes de bondat,
Maritxè Abad
i Bueno
6 de Juny de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada