A
la quarta la vençuda:
esperant
el desempat, ens va naixer un SOLET,
fort,
càlid i a la volta tendre,
un
GROC tapís de margarides fresques, un petitet gran infant.
I
va creixer i mes creixer a la panxeta – monroe – del avi,
amb
l'ordenador al costat. Grums no se li resistíen:
apretant
per así, endollant per enllà...,
l'altura
augmentava i el seu cabet no deixava de brollar.
A
les festes del seu poble i “Mantenidor” son pare
al
braçet de sa mareta...¡ soles tenía tres anys !.
Mes
a la foto retinguda en la memoria de nacre, diría que,
la
llimeta i la taronja resemblaven al rosat del seu rostre,
al
seu iaio estimat.
Una
escala de Re Major, un altra pot ser de La,
sentía
al cos del seu net i al tast de plàtan
dels
batuts que la doctora li manava
per
enfortir el seu esperit i seguir així escoltant
el
saxofó que li sonava i emborratxava
les
hores grises uns anys mès tard.
¡
Qué trista espera s'endivinava
a
la cambra blanca i daurada!.
¡Qué
ulls sorpresos i destarotats
presos
de la sendrosa mirada!.
Una
carta dedicada, una FESTA promesa i aplaçada
testics
foren d'un viatje de vacances
que
al iaio, de matinada, li va arrivar.-
Maritxé
Abad i Bueno
7 de Juny 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada