CUATRIMESARI

Cauen les fulles del calendari

         Unes i altres sense tindre permìs.

           Arrere queda el teu blau somriure

  Tapìs de plata del nostre viure.

Rellisquen perles al recordarte

     I nostres rostres sentinte encara

          Masteguen la càndida mancança, 

                                      Eixa que gaudìem estimante.

                                                                Soletat d'esposa, filla i tres fills

               Amagada baix blancs llançols de fil,

                                                                Recuperant vida que s'aturà

                                                               Inclòs veient la cruga realitat.-

Maritxè Abad i Bueno,

11 juliol 2009