Tù el meu
pilar
en mes de
mitja vida,
el consol,
el repòs,
la joia de
cada dìa.
La llàgrima,
el silenci
la paraula i
l'armonìa.
Per mes que
vullga semblarme
no arrive
per empatìa
a saber dir
i fer als altres
el que tan
bè a tù t'eixìa.
Pare,
t'extranye tant avuì,
senc ma vida
tan vuìda!
Vullguera
morir amb tù
a aquesta
angoixa enfosquida!
Matitxè
Abad i Bueno
11/08/2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada