El Rei Oronell dansava la seva tristesa per les nits:
anotava les hores de Foc que cremaven sense flama, el cos desvalgut del pare- que abans fou fort i ferm com el marbre i a la fi del seu color...- i el calmava amb les glasses mullades de música d'un viure i d'un acomiadament anunciat hora a hora pel rellotge del saló.
Les seves mans ameraven la front del pare de balls dedicats a tots els qui professionalment acomboiaven la vida que s'esvania.
L´Oronell dansava a la penombra el MANTRA GUARIDOR – pot ser del seu cos abandonat o de la seva ànima, enfortint-nos i revivint amb nosaltres com a fills seus que hi érem -.
La dona de nacre ho veia i acaronava eixe instant fornidor que el Rei de la Dansa i l´il·lustre coreògraf i dansarí Pareief gaudien en la quietud de la matinada.-
Agrair la fotografia a j.m. Villarroya.
Maritxé Abad i Bueno.
