La Dona de la Lluna Nova tornava -dia rere dia- a oferir-li tota la seva estima... Aquella que en altre temps topava sent com un diamant empolsat i, ara, al conviure amb el pare renaixia, polit, com el ROLLS ROYCE que era al treball,per la finura.ELLA SENTIA.
El sentia tan a prop i, alhora, reconeixia el seu viatge imminent!
I li plorava llàgrimes com rius sobreeixits de filla desolada...i al mateix temps d'orgull i privilegi quan en la intimitat del seu cos nu,
l'acaronava.
Maritxé Abad i Bueno, Març 2009
