Preludi de primavera, IV.

Mancava el jove del rostre eixut que de divendres a divendres

tornava a casa i endevinava la proximitat de l'anada del pare:

EL VIATGE DEL SEU VIURE, aquesta volta sense BIODRAMINES, ni GOMA DE MASTEGAR . Solament una maleta sobreixida d' estima...(pot ser alguna butxaqueta malacarosa que el rostre seriós del fill havia heretat ).

Era l'únic de cabell daurat, geni seriós i responsable fins l'extrem, com el pare...tan sols l'havia gaudit QUARANTA PRIMAVERES

i per a conéixer un GRAN pare sembla temps escàs...però a la fi , ben exprimit al 2009 per u.

Què sentia el seu esquelet folrat de carn i besos en abraçar el cos finit del seu pare i reviure'l al solet, després de l'afaitada i cobrir la seva pell de gessamí com sols ell ho feia i al pare complaïa...?

Potser, a la fi dels seus dies, ens ho vullga dir-.-

Agrair la fotografia a Lapicero.

Música i flors per a tu, pare.

Ací et deixem una música i unes flors del molí d'Aín per a tu, Pepe. La dona dels núvols, Jana i jo hem passejat pel nostre poblet, on t'agradava fer volts amb nosaltres... Com llamps ens passaven tantes coses parlades, tantes coses viscudes. T'he fet amb la càmera trencada aquestes fotografies impossibles que han eixit bé i et penge...

Mentre, la nostra Anita Baker canta "Dolç amor"-recordes?-, com ha estat el teu...

On sigues, gaudiràs, amb nosaltres, d'aquesta primavera.