VERT




Ets l'esperança mullada d'estima,
ets la gràcia regada de sal,
el càntic de les fulles que broten,
el color de fondaria del mar.


VERT que armonitza les notes
de pianos, per moments empolsats,
oscurito” el seu tò, la semblança,
somriure brivall i espavilat.


Pentagrama en clau de “FA”
aquest segon net es del seu iaio estimat,
i per eixe voler, engronsat amb pardalets i àguiletes
en cigne elegant s'ha transformat.

Jocs màgics a les vespres de març i octubre
amb companys i amics del cole, aquest avi
un bon àrbit va resultar; anhelat per ells i desitjat:
¡ya me gustaría a mí que mi abuelo fuera tan “guay”!


Retalls que componen el trèsor del dìa a dìa
gaudit per un aroma de vintiùn anys,
sentint la seva veu que per telèfon parlava
amb un extrem sentiment d'extenuïtat,
felicitàn-li el viure que brollant anava sense deturarse,
amb gaudiments i tristèses genètiques de perpetuïtat.


Dos dìes desprès i amb un silènci
plé de paraules d'animositat,
aquest carés VERT de maduresa
besava al seu iaio que s'esvanìa
amb amorosa mirada
farcida de

    MEL

          i MAR.-



Maritxé Abad i Bueno
5 de juny 2009

L'ARC DE SAN MARTÍ: TARONJA




TARONJA


El primer color en la Vida del Pare
i li doná el tìtol de “iaio”.

Rises, plors, primers pasos a l'hivern de la casa encantada.
Assaborir primerenc a la doble paternitat:
sospirs i somnis d'un xiquet i un avi amoròs,
cabells dourats al sol i a l'ombra,
pardalets cantarins era el seu escàs vocabulari que anava
perfilant i ampliant.
Mentrestant amb avidesa, llegíen Zip i Zape, Mortadelo
i Filemón i repetíen de memoria, representant la lectura.

Temps de jocs, de cançonetes del poble, de fútbol amb els
amics del cole- qu'envejaven la sort de la taronjeta per
l'avi tan marxòs-,de llargues passejades
a les montanyes de la Vall i als carrers dels pobles - per el
cantonet del carrer dels “ micos”- i les ciutats -a l'hospital del
seu naiximent a Sevilla-...

Platjes amb nom i aventures, aigua riallera que mullant la carn i
osos contaven contarelles a l'hora de la sesta i a la Lluna llunera per tal de dormirse la taronjeta i a la fí qui dormitava era l'avi...

Tonalitat vivificant que aportava les primeres notes de piàno, els primers AMORS, el carnet de conduìr, els estudis, els partits
del Barça i el Betis...

Als albors de la primavera, amb tìtol acadèmic inclòs,
l'avi tardejava plè d'orgull.

Amb la seva abraçada tendra, el darrer esforç vital, obrí els
seus ulls sendrosos , transfigurats
i eixe sospir farçit de tota la seva estima ,
va ser el millor – i el mes trist- regal al xiquet rialler
i taronjeta que, un quart de segle mès tard- un home ja -,
acomiadava el seu darrer alé de besos i alegrìes compartides
amb aquest benvollgut “iaio”, per sempre mai.-


Matitxé Abad i Bueno
2 de Juny 2009

RETORN


R OURE ETS TÚ, PARE,

E NTREMÉS DELICAT.

T ORNES A SER PRESENT

O N TA IMATGE SAP.

R OSSINYOL SILVESTRE,

N ARCÍS ANACARAT.

E SPERANÇA TENDRA:

S ENTIRTE AL COSTAT.-


Maritxé Abad i Bueno
29 de Maig 2009




A la toia de Gardènies, res era el que pareixía:

*La de grífol mès retallat era la deixondida per exelència primer per el seu colorit TARONJA – el de la terra valènciana-, desprès per el seu coratge: sempre esguardant de reull per a que al NARCÍS del pare no li mancara res: ni aigua, ni ombra, ni llum, ni delicadesa al moment de traureli l'heura que l'embolicava i no el deixava respirar...

La seva amistad era de mès de cinc décades, sent ella quasi capollet: una plena conexió de dolços i amargs instants que vixqueren junts amb l'abraçada del seu company PAPABEL, naixcut anys arrere i la mateixa diàda, que, sense paraules pèro amb fets, tant apreciava al pare.

*Les altres dues gardènies color crema, calladament acomiadaven al pare corferides i emocionades sense creure el que veíen... el seu tardejar, el recolliment tan elegant que feia amb els seus pétals adormits i seréns.

*Dels dos GALANTS DE NIT que composaven el ramell, el major sentía com el riure del Narcís s'allunyava i li causava un dolor tan gran que sols se mitigava mirant el vert de les seves fulles i recordantlo plé de preguntes per a no pasar desproveit per el seu viure.

*El menor dels Galants, mès tímit aparentment, es reforçava cada matí per abraçar i alçar el cossatge al Narcís desvalgut amb el que tantes voltes havíen topat i tantes s'havíen reconciliat.

La dona de nacre servava al seu cor tots els sentiments que al voltant del pare suraven amb les FLORS que l'acomiadaven al seu jardí del PARADÍS
i al fons de la seva ánima.
Creixía aixins el seu voler per a totes elles i la seva propingüitat.

Maritxé Abad i Bueno
 Maig 2009

PARADÍS II


Un ram d'ALEGRÍES, CLAVELLS, DÀLIES, ROMANi
i GLADIOLS esguardava de reüll per el pare NARCÍS
a la tauleta de nit.
I les flors li xiuxiuejaven:
*Les Alegríes escoltaven a la quietut de la cambra les riallades del pare a la seva jovenesa i encara uns díes darrere, el seu riure aixerit i la gratitud per el POEMA que mutuament s'inspiraven.

Totes les hores que parlaren al seu viure no mai restaren a l'oblidança.-

*El clavell mes aromatic, roig i bordetjat de blanc, de rostre estrenú, era del ramell el mes corferit:
el pare tan a penes podía sentir el seu perfum d'antany.
Sens dubte, el meu rostre nacre recullía tota eixa angoixa i la reconvertía per a que esdevinguera ESPERANÇA.-

*Les dalies amb aire trist, mudes al calor i dolor de l'ADEU, cridaven al pare estimat, travesant el país
de nort a centre per a que els seus pétals quasi tancats
al mon, contemplaren la seva delicadesa.
I ets així com la dàlia se fundì amb l'abraçada darrera
al NARCÍS admirat.-

*El romaní florit no era molt conscient del que s'esdevenía. Tot aixins gaudí un poc més del pare a l'ùltima
trovada que va esser com l'homenatge.

*El gladiol altíu s'uní al ram quand el pare ja no hi era amb nosaltres... No per aixó va deixar de percevir la seva presència amorosa i destarotada per el seu quefer.-


Maritxé Abad i Bueno
Maig 2009.

LES DUES CAMELIES



¡Quina dedicació, quina estima la de les dues CAMELIES!
La major BLANCA, quasi nacrada.
La menor de semblant ROSACI …
Vivint i bebent les hores amb l'alé del germanet rialler, del NARCÍS que les agombolava temps arrere i fins ara amb el mirar tènue
i tendre farcit de llágrimes lluminoses com a diamants irisats, regraciava tots els moments d' acompanyament intens.

La blanca havía gaudit més anys, mes abraçades i despedides amb el pare: compartiren amics i amors - com el LLIRI BLANC que al anonimat del saló aportava el seu voler-. Ella que migrá com oronella sent xiqueta per a tornar sent tota una CAMELIA sobreixida d'elegancia i saber.

La del semblant rosaci, havía costat més de creixer- encara que la terra era bona -: els seus pensaments volaven i volaven...fins que se van retrovar amb l'abraçada ferma del pare que a voltes amb duresa altres amb tendreça li mostraven la realitat.
Tots eixos díes regalats de preparació a la seva partida, li van fer traure de dins de la seva corol.la tot el que fins ara no li havía dit :
dels pors i alegríes, del seu voler i admiraçió, de totes les sensacions que li brollaven des les entranyes com a savia fresca i renaixía - fundida amb el seu NARD: tots dos eren un sol esperit per a vetlar al pare- com a ROSADA CAMELIA.

El meu rostre nacre va esser testic d'eixos sospirs
de serenitat i agraiment.
El que vaig viure amb les DUES CAMELIES em va fer des d'eixa experiencia, volerles més si cap del que ja les estimava.

Maritxé Abad i Bueno
 Abril 2009

PARADÍS I



Al jardí del corralet del pare hi havíen tota mena de plantetes i ¿quina d'elles lluía amb millor color?

*L' Hortènsia- aquesta d'hivern- amb poques pèro fermes fulles i pálit àmbar, s'obría a díes com donant alé per al seu Jardiner que reposava a la cambra blanca.

El roser principal tenía a mes a mes al seu tronc fundits, altres brançes d'oritgens i colors secrets:

*La ROSELÏN que compartía fulls de vert seré mes temps amb les menudes margarides i quin centre blau aquàtic com els ulls del pare allumenava les seves hores amb blavencs llampecs.
*La ROSISARI, de tany alt i vert creixent,
- generosa amb el gust del pare -flairetjava a xocolat,
vainilla ,llet merengá i café-,
de robí vigorós que a cau d'orella amb les roses majors, confortàva -li amb la cadira per que gaudira del jardí
i despertara aixins els seus sentits endormiscats.

*La ROSABEL, un poc mes darrere de turquesa cendròsa, que al ritme del vent ballava amb el pare una dança diferent al pitxer de la tauleta.-


Maritxé Abad i Bueno
 Abril 2009

TRANSICIÓ

 

             Ama soc del teu cos. 

             Beus vida a borbolls,

                                                                 Ríus de mirades

                 Irisades i blaus son

                 Lluny de casa teva.


                                               Manca el teu alé

                                                               Ara que no hi ets.

                                                               Ressucitat serás

                                                               Quan te nombrem, PARE.-






       Maritxé Abad i Bueno
    4 d'Abril 2009.

PRIMAVERA IV: L'absent


Esperança de filla i pare tindre,


Lliure de convencionalitats


I mès lluny d'ahir o avui, d'anar i vindre,


Sortir d'estima i veritats


Eixes ànimes a les que vas retindre


Noms i memòries d'adversitats.


Desbanca els records , al teu viure un previndre


Amb maduresa ens revelaràs.-





Maritxé Abad i Bueno
15 de juny 2009


El cavaller de la barba trenada i fill trovat,

    Sol
            i
               Llum
                         ets.

                    Va
                                     viu,
                                        vé.
                                                    
                                                       Mor,
                                                                 SENT.

Sent la seua risa,
la seua veu...el seu voler de PARE-més que el seu-
i la seua mancança – que hi ets -, el frega a penes
perquè ets ple.

Ple de la seua lectura,
del seu saber, de la incertesa viscuda,
dels concerts, de les paraules ben dites
a temps i fora d'ell -
de la Festeta de Maig i la de Gener.

Harmonía que fluctua
enmig tots dos éssers,
bemolls i cadències
que interpreta per a ELL.-


La dona de nacre escoltava
la melodia que aquest cavaller
li va conjuminar temps enrere
al DIVí pare PEP.-




Maritxé Abad i Bueno,
Abril 2009