V oles i vìus com milotxa ondejada
I
maginant
al iaio rient amb tù:
O
n
ell ets , bressoles de matinada
L
es
milers d'estels i els nuvolets de llum.
E
ncara
sense la seva mirada,
T
ornànseli
l'espèrit com si fòs fum
A
nirem cap a la seva trovada.
(
a
cada estona que l'evoquem junts )
Blau
es el pensament que pasa,
Lluna
apagada el tendre perfil.
Alhelì
encès, la mancança,
Una
angoixa espesa de marfil.
A
poc de trovar, perds
Ni
mès ni menys que 'l cel:
Yàcar
es el seu nom.
Lluerna
d'amor es.-
Maritxè
Abad i Bueno, 13 de Juny 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada