(abundancia)
Oasi
tramuntà
farcit d'escuma
No
sents la marrinxa dels aus del pantà?
Confit
d'arboça femení i sabrós
Encara
batega l'alé exasperat?
Mil
hores pasaren banyades en flor
Espeses
i extranyes sense el ser humá,
Sentència
vixquerem d'angoixa travada
Afigat
el cirer p'el teu desenllaç.
Remesa
sentirem a la matinada:
Idioma
de poma del nostre estimat.
“La
mano loable que me acunó
alimentó
la mano certera
que devolvió tu dignidad"”.
Maritxè
Abad i Bueno
11/02/10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada