L'ARC DE SAN MARTÍ: TARONJA

TARONJA

El primer color en la Vida del Pare

i li doná el tìtol de “iaio”.

Rises, plors, primers pasos a l'hivern de la casa encantada.

Assaborir primerenc a la doble paternitat:

sospirs i somnis d'un xiquet i un avi amoròs,

cabells dourats al sol i a l'ombra,

pardalets cantarins era el seu escàs vocabulari que anava

perfilant i ampliant.

Mentrestant amb avidesa, llegíen Zip i Zape, Mortadelo

i Filemón i repetíen de memoria, representant la lectura.

Temps de jocs, de cançonetes del poble, de fútbol amb els

amics del cole- qu'envejaven la sort de la taronjeta per

l'avi tan marxòs-,de llargues passejades

a les montanyes de la Vall i als carrers dels pobles - per el

cantonet del carrer dels “ micos”- i les ciutats -a l'hospital del

seu naiximent a Sevilla-...

Platjes amb nom i aventures, aigua riallera que mullant la carn i

osos contaven contarelles a l'hora de la sesta i a la Lluna llunera per tal de dormirse la taronjeta i a la fí qui dormitava era l'avi...

Tonalitat vivificant que aportava les primeres notes de piàno, els primers AMORS, el carnet de conduìr, els estudis, els partits

del Barça i el Betis...

Als albors de la primavera, amb tìtol acadèmic inclòs,

l'avi tardejava plè d'orgull.

Amb la seva abraçada tendra, el darrer esforç vital, obrí els

seus ulls sendrosos , transfigurats

i eixe sospir farçit de tota la seva estima ,

va ser el millor – i el mes trist- regal al xiquet rialler

i taronjeta que, un quart de segle mès tard- un home ja -,

acomiadava el seu darrer alé de besos i alegrìes compartides

amb aquest benvollgut “iaio”, per sempre mai.-

Matitxé Abad i Bueno

2 de Juny 2009