El
cavaller de la barba trenada i fill trovat,
Sol
i
Llum
ets.
Va
viu,
vé.
Mor,
SENT.
Sent la
seua risa,
la seua
veu...el seu voler de PARE-més que el seu-
i la seua
mancança – que hi ets -, el frega a penes
perquè
ets ple.
Ple de la
seua lectura,
del seu
saber, de la incertesa viscuda,
dels
concerts, de les paraules ben dites
a temps i
fora d'ell -
de la
Festeta de Maig i la de Gener.
Harmonía
que fluctua
enmig tots
dos éssers,
bemolls i
cadències
que
interpreta per a ELL.-
La dona de
nacre escoltava
la melodia
que aquest cavaller
li va
conjuminar temps enrere
al DIVí
pare PEP.-
Maritxé
Abad i Bueno,
Abril
2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada